I és que la labor editorial de moltes revistes va tenir una tasca important per impulsar el canvi. Rubí no va ser una excepció. Des de 1949 havia estat el setmanari Rubricata l'òrgan informatiu únic que tenia la vila (si exceptuem alguna altra petita publicació com la revista Lea), portaveu de l'Ajuntament i, en el seus orígens, defensora dels principis del Movimiento (fins a l'abril de 1977 encara es podia llegir a la seva capçalera: Red catalana de prensa de FET y de las JONS. Però el gener de 1977,quan encara governava l'alcalde franquista Murillo, va aparéixer una nova revista que vindria a capgirar l'ambient: El Bullidor. De periodicitat mensual, va ser creada per Víctor Cucurull, Antoni Gabarró, Jaume Marcet i Joan Manuel Tresserras. Sota els auspicis del famós periodista Xavier Vinader (1947 - 2015), expert en extrema dreta, terrorisme i crim organitzat i una de les ànimes de la mítica i recentment desapareguda Interviú, aquests quatre joves periodistes van muntar l'èmpresa El Bullidor, SA, que també tenia cura de la publicació terrassenca Al Vent, molt semblant a la rubinenca, per temàtica i tendència política i que era dirigida per Jaume Comellas, activista vinculat a Esquerra Republicana. La nova revista rubinenca aplegà tota una intel·lectualitat disconforme amb la situació de l'època i que advocava per un canvi: parlem, amés dels ja esmentats, de Francesc Alujas, un jove Vicenç Rabadan, Albert Chillón... Totes aquestes plumes, en un to ideològic esquerrà i catalanista, escrivien articles on informaven i analitzaven la intensa activitat sindical, cultural i política de la població i on es denunciaven les activitats de l'Ajuntament encara franquista. Es tractaven problemes de Rubí com la manca de places escolars i la mala qualitat dels centres educatius existents, per no parlar de les deficiències a les urbanitzacions, entre altres temes, tot en un to satíric i sarcàstic la majoria de vegades.
La revista era d'informació general, però també presentava unes planes de còmic molt àcides en què es criticava fortament la situació en què es trobava Rubí, com la que oferim aquí sota.
El Bullidor, anomenat d'aquesta manera en honor de la famosa font desapareguda amb la rierada del 1962 va tenir una vida curta, ja que va deixar de publicar-se el març de 1978, abans encara de les primeres eleccions democràtiques municipals. De fet, va ser el flagel de l'alcaldia encapçalada per Manuel Murillo. Es definia així mateix com "la força alliberadora dels mitjans de comunicació". Cal tenir en compte que, abans de l'aparició de les xarxes socials (a principis del segle present), la premsa i els pamflets eren la gran eina de denúncia social i política.
El Bulllidor també va editar un curiós llibre no fàcil de trobar avui en dia: Què saps de Rubí: Dansa de fats malèfics, dirigit per Xavier Vinader i amb la col·laboració de F. Alujas, V. Cucurull, J. M. Tresserras i J. Marcet.
Més endavant, va sorgir a la llum pública una nova revista mensual a Rubí: Endavant, editada entre 1979 i 1982 i amb un consell de redacció encapçalat per l'escriptor i periodista rubinenc Josep Ferrer Domingo. La publicació, que curiosament tenia el mateix nom que la que a principis de segle edità un grup de persones vinculades a la parróquia de Sant Pere, de caire conservador, prengué el relleu de la denúncia dels problemes de la ciutat i de la informació crítica de l'evolució política i on es donaven veus a tota mena de sectors socials i culturals.
PD: agraeixo la informació i suggeriments aportats per l'historiador rubinenc Jaume Parras, màxim expert en la Transició a Rubí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada