dissabte, 28 d’octubre del 2017

Quan els vins de Rubí rebien premis

Aquest cap de setmana tenim al Celler Cooperatiu la Fira del Vi, on es podran fer tasts de vins de diverses procedències.

No obstant, hem de dir que a Rubí, a finals del segle XIX, els seus vins eren de gran qualitat i reconeguts dins i fora de Catalunya.

I és que el segle XIX fou l'època de màxima expansió de la viticultura a la nostra població. Abans que la pesta fil·loxèrica, després de fer els seus estralls a la veïna França, acabés amb aquesta hegemonia del cep sobre tots els altres conreus, tenim constància de premis rebuts per vins de Rubí i que entraren al comerç francès en aquells anys.

És el cas dels que s'elaboraven a les terres de Can Ramoneda. Joan Ramoneda Vila, "propietario. cosechero y elaborador de vinos tintos y blancos para la exportación y para mesa muy celebrados por los que visitan la ermita de San Mus", va rebre una medalla de bronze a l'Exposició Nacional de Madrid el 1887 i la medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Diploma obtingut pel vi de Can Ramoneda a l'Exposició del 1888.

És el cas també del vi que es produïa a Can Rosés, a càrrec de Sebastià Ferrer, que va rebre la medalla d'or a l'Exposició de Barcelona del 1888.

Els de Can Serrafossà (Josep Borrel) foren premiats amb la medalla de plata a la mateixa Exposició. a l'igual que els de Can Pi de Vilaroch (Domènech Margenat) i els de Can Xercavins (Pere Ambrós).

Masia de Can Pi de Vilaroch, que era productora de vins

Es feien anuncis per donar a conéixer els vins de Rubí, i així tenim el que publicita els de Can Ramoneda, en castellà, català i francès, ja que, com hem dit, va haver un temps en què els nostres vins també s'exportaven a terres gal·les quan van patir la fil·loxera.

Anunci dels vins de Can Ramoneda (arxiu L. Garcia)

Després dels atacs d'aquell maleït insecte, la viticultura va anar decaient a les nostres terres. Però d'això ja n'hem parlat en alguna altra ocasió.

La informació ha estat extreta del llibre La vinya a Rubí. Un passeig per la història, de Núria Julià.

dijous, 19 d’octubre del 2017

El castell i els seus serveis feudals

L'activitat comercial a Rubí, en els temps de l'edat mitjana i fins a finals del segle XIV estava subjecta a les estructures que marcava el sistema feudal. Al que ara és el terme municipal les terres eren repartides entre diversos senyors: el monestir de Sant Cugat, l'església de Sant Pere... però sobre tot era el castell el que ostentava la seva jurisdicció sobre la major part del territori.

El castell a principis del segle passat.

Els senyors feudals, a fi de mantenir els seus batlles i veguers que es feien càrrec de les diverses fortaleses, rebien els delmes en espècie dels pagesos sotmesos a la seva servitud. El castell de Rubí, establert des del s. XIII en el seu lloc actual (abans era situat al costat de l'ermita de Sant Genís) comptava amb un graner, un paller, un celler i un rebost d'aliments per a la família del batlle feudal que cuidava de mantenir la fortalesa. Una part d'aquests productes, com és obvi, era dirigit al senyor feudal: els Claramunt, Ponç de Cervera, Guillem Guàrdia al segle XIII, o els Torrelles al XIV, que no solien viure al castell.

Pintures del castell de l'època dels Torrelles.

Un dels mètodes més habituals per adquirir els productes era la barata, que era senzillament canviar uns béns per uns altres. El castell feia servir el seu propi joc de mesures per grans, líquids i pesos (segons ens explica Pere Bel en un article publicat al Butlletí del GCMR núm. 51, 2007) i oferia serveis bàsics com la ferreria (els agricultors usaven força animal per llaurar els camps) i el molí fariner (per fer pa, aliment bàsic). A la Sagrera, al costat de l'església de Sant Pere, hi havia la fleca del senyor del castell i és molt probable que també s'hi ubiqués una carnisseria.

Església de Sant Pere i el seu entorn cap al 1400. Dibuix de Pere Bel.

L'administració dels territoris del castell i dels serveis feudals la portava el batlle, que, com hem dit abans, residia a la fortalesa amb la seva família.

El 1383 els pagesos de Rubí es van alliberar del domini del feudalisme comprant la seva llibertat per 3.500 sous de Barcelona... En parlarem en una altra entrada.

dilluns, 16 d’octubre del 2017

100 anys de l'Aplec de Tardor a Sant Muç

Passat diumenge es va celebrar l'Aplec de Tardor o del Roser a l'ermita de Sant Muç, coincidint amb el seu centenari.


Fou el Dr. Josep Guardiet, el 1917, qui va impulsar la creació d'un aplec d'aquestes característiques, dedicat al Roser. Es tractava de fer alguna activitat de cara al tercer diumenge del mes d'octubre (mes dedicat al Roser) on s'ajuntés la religiositat popular amb la celebració festiva. En aquella època ja s'havia deixat de fer la festa dels Xatos i només tenia lloc l'aplec de Primavera o de Pasqua Florida a l'esglesiola dedicada a Sant Muç.

Ermita de Sant Muç a principis del segle passat

Des d'octubre de 1917 fins als nostres dies sempre s'ha celebrat aquesta festa, llevat dels temps de la guerra civil. Se sap que a la primera meitat del segle XX era sumament popular, de tal manera que venien persones de localitats com Terrassa, Sabadell o fins i tot Barcelona a participar en l'esdeveniment, que no només comptava amb els actes estrictament religiosos sinó que altres entitats com l'Esbart Dansaire, per cert, també obra de Guardiet, amenitzaven la festivitat amb els seus balls.

Eduard Puigventós, en el seu llibre Festa dels Xatos, ens explica que el 1929, fins i tot, va haver un intent de recuperar l'antiga festa dels Xatos, per obra dels fills i nèts dels qui havien pel·legrinat a l'ermita dins el marc d'aquella romeria. Però tot va quedar en una petita celebració que no tingué continuïtat.

Després de la guerra, l'Aplec de Tardor va ser organitzat per la parròquia de Sant Pere i pel Foment de la Sardana, i l'estructura era molt més senzilla que la que tenien els celebrats abans del conflicte civil: un ofici al matí, la processó des de la masia de Can Ramoneda i les sardanes a la tarda.

Celebrant l'Aplec de Tardor. Foto Tot Rubí

S'ha mantingut, però, la festa fins als nostres dies, i aquest any, amb la col·laboració de diverses entitats ciutadanes, a més de les tradicionals, s'ha donat una bona empemta a aquesta manifestació de la nostra cultura popular.

dijous, 12 d’octubre del 2017

El primer alcalde franquista de Rubí: Miquel Casanovas

Les forces a Rubí que respatllaren el cop del general Franco contra la II República estaven formades per representants del conservadurisme monàrquic, militants de la Unió Patriòtica (partit que va crear el general Miguel Primo de Rivera durant la seva dictadura) i de la Lliga Regionalista (conservadora i catalanista, que aspirava a una Catalunya forta dins d'Espanya), a més d'alguns falangistes (escassos, per cert, en l'àmbit català).

Gran part dels alcaldes que governaren la vila de Rubí a l'època franquista procediren de sectors conservadors de la població, però no estaven vinculats amb les idees falangistes, diguem-ne, més pures i dures.

El 25 de gener de 1939 les tropes dels "nacionals" varen entrar a la nostra població i el comandant Julián Domingo, de la IV Divisió de Navarra, va prendre possessió de la casa gran. De manera provisional (encara que aquesta "provisionalitat" es mantingué un any i mig) va nomenar Miquel Casanovas, un representant d'aquesta dreta rubinenca de la qual parlàvem, alcalde de Rubí.

Miquel Casanovas. Fons Marroyo.

Casanovas era una persona "d'ordre", monàrquic salista (és a dir partidari d'Alfonso Sala, comte d'Egara). Havia col·laborat amb l'alcalde Joan Monmany, que regí l'Ajuntament en època de Primo de Rivera, i tenia la confiança d'antics dirigents i membres de la Càmara Agrícola Oficial ("la Cambra"), el lloc de reunió dels sectors conservadors de la població.

Les mesures que es van prendre en primer lloc foren el lliurament d'armes, el canvi de nom dels carrers (encara que de moment no tots), la incautació dels locals republicans  i el retorn dels béns confiscats durant la guerra als seus propietaris. També es va construir el monument dels "Caiguts", ara desaparegut. Per altra banda, també es van depurar funcionaris i es va empresonar i actuar contra els dissidents polítics, seguint les ordres de dalt.

Creu dels caiguts als anys 40-50. Foto de Joan Calaf

També va nomenar Alfonso Sala fill adoptiu de Rubí i és que de fet, a causa de la seva procedència salista, Casanovas aviat va tenir problemes amb els sectors falangistes, com ens indica Miquel Montoliu en el seu treball de 1986 sobre el primer ajuntament franquista presentat a la XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. A això es van afegir les tensions amb els propietaris locals (a causa de la repartició del vi que romania al celler cooperatiu), que presentaren una denúncia (segons ens informa Eduard Puigventós en el seu article sobre els primers alcaldes franquistes a Rubí, publicat al Butlletí del GCMR-CER núm. 68, juny de 2017). A part d'aquesta, Falange va iniciar diverses accions contra l'alcalde, fins el punt que el 13 de març de 1940 van arribar a assaltar l'Ajuntament per intentar destituir-lo, operació avortada immediatament per la Guàrdia Civil. El fet era que estava acusar d'haver simpatitzat amb elements "rojos" abans de l'esclat del conflicte civil. El procés, finalment, fou tancat per les autoritats judicials el 1941, quan es demostrà la falsetat de la denúncia dels falangistes locals. No obstant, en aquells moments, Casanovas ja no era alcalde de Rubí. El 2 d'agost de 1940 el governador civil de Barcelona havia nomenat Lluís Armengol com a nou mandatari de l'Ajuntament.

dijous, 5 d’octubre del 2017

100 anys de pessebres a Rubí

El 2017 celebrem a Rubí el centenari de l'activitat pessebrística i a tal efecte el proper dia 6, al Celler, s'inaugurarà l'exposició "Figures i pessebres a Rubí. Cent anys de pessebres a rubí", a càrrer de l'Associació de Pessebristes de Rubí. També cal dir que al novembre serà l'entitat convidada a la Biblioteca Mestre Martí Tauler i es realitzaran diversos actes.

Nosaltres, com a entitat que vetlla per la difusió del patrimoni a Rubí, també publicarem un article al nostre Butlletí de desembre sobre la història dels pessebres a la nostra població. Des del blog, però, volem avançar alguns apunts sobre el que ha estat la trajectòria d'aquesta activitat al llars d'aquests cent anys.

"Buscant posada", pessebre de 2007. Foto APR

El Nadal de 1917 el rector de Rubí mossèn Josep Guardiet, recentment arribat a la vila, va convocar un concurs de pessebres que a partir d'aquells moments esdevindria anual. El 1926, fins i tot, es va formar la'associació Amics del Pessebre.

El Dr. Guardiet, impulsor de l'activitat pessebrista a Rubí.

Amb la guerra civil, moltes famílies cristianes feien els seus pessebres d'amagat a casa, però després del conflicte armat es va recuperar aqquesta tradició per obra del rector mossèn Brugal. El jurat del concurs era format per representants d'Acció Catòlica, amb seu al Centre Parroquial (ara Casal Popular). Hem de dir que un dels màxims difusors de l'art de fer pessebres fou als anys 40 el pare Basili de Rubí, que també va escriure un llibre sobre el pessebrisme.


El 1951 és un any crucial en aquesta trajectòria que descrivim, ja que neix l'Associació de Pessebristes de Rubí (APR), la principal missió de la qual va ser la continuació dels concursos, que van tenir lloc fins el 1977, i donar a conéixer l'art dels pessebres. Comptaren (i compten encara) amb l'ajuda de diversos particulars i empresaris de la vila quant a l'aportació de material per a fer els diorames (pintura, guix...).


Durant un temps també realitzaren calvaris o diorames relatius a la passió, per Setmana Santa, a més de moltes altres activitats (cursets, edició d'un butlletí de l'associació, etc.).

Calvari de 1956. Foto Miquel José (APR)

Des de 1979 l'exposició anual de pessebres té lloc a l'Aula Cultural de la Caixa de Terrassa (ara Espai Expositiu Aula Cultural), visitada cada any per més de 10.000 persones.

El públic admira els pessebres a l'Aula Cultural. Foto http://www.elpuntavui.cat

Hauríem d'afegir, per finalitzar, que els socis i sòcies de l'Associació de Pessebristes no només han realitzat pessebres relacionats amb el món religiós (calvaris i naixements), sinó que també han presentat esplèndids diorames com reproduccions de llocs emblemàtics de Rubí, l'any del Mil·lenari (1986) o bé els que reproduïen les dantesques escenes de la rierada, en ocasió del cinqüentenari de la tragèdia, el 2012.

Diorama relatiu a la Rierada, 2012. Foto Jordi Vilalta

Augurem una llarga trajectòria als amics i amigues que dediquen bona part del seu temps lliure a l'art pessebrístic. Felicitats per l'aniversari!