dijous, 3 d’agost de 2017

El relleu de Rubí: muntanyes, serres i turons


El terme de Rubí, vertebrat per la riera que el travessa de nord a sud, compta amb un conjunt de serres i promontoris que tot seguit esmentarem. No obstant, abans de tot, hem de dir que el relleu en conjunt és suau i està interromput per molts torrents, dels quals ja en vam parlar fa temps. Cal destacar-hi extenses planes ondulades que fa decennis eren ocupades per vinyes i ara per camps de cultius bàsicament de farratge o gra, quan no han estat ocupades pel bosc o bé s'hi han edificat urbanitzacions, especialment des dels anys 70.


El relleu de Rubí és poc pla. Zona de Ca n'Oriol, prop de Can Tiraïres

A la part nord destaquem la serralada transversal del Vallès, que a Rubí compta amb altures importants i són els punts més alts del nostre terme municipal: l’Empalme, al costat de la creu esmentada, té 389 m d’alçada i és la muntanya més alta de Rubí. Prop d’aquesta altura hi havia la creu dels Tres Batlles, que era el punt de confluència dels termes de Rubí, Terrassa i Sant Quirze i Ullastrell. 

Vista aéria del turó de l'Empalme. Font: Google Maps

La serra de les Martines, més a l’est, separa Rubí del veí terme de Terrassa. Entre les seves altures més importants ressenyem la Creu de Conill, on s’ha excavat una torre construïda en època romana, però aprofitada a l’edat mitjana. Destaquem, al costat de la serra de les Martines, una mica més a l’est, la serra de can Guilera, amb el Puig Pinós, de 309 m. 

Vista general de la Serra de les Martines. Font: Google Maps

Ja cap al nord-est del terme cal esmentar la part de la serra de Galliners que està ocupada per territori Rubinenc. Per la seva carena, entre Rubí i Sant Quirze, passa la línia divisòria entre les conques del Llobregat i del Besós. A la zona, anomenada de Penjallops, trobem el turó del Pinar, de 271 m, molt a prop del dipòsit general d'aigües i del camp de golf de Can Sant Joan, de 268 m.


Zona de Penjallops, entre el Pinar i el camp de golf. Font: Google Maps

Una mica més al sud d’aquestes carenes septentrionals,  ens trobem amb les serres de Can Pòlit, tocant amb les terres de can Roig, i la de Can Mir, ja a la zona de les Valls de Sant Muç i Castellnou.

A la meitat occidental del terme de Rubí situem les serres de can Balasc i de can Carreres, de l’Oleguera (situada aquesta a la zona de Can Canyadell Vell i de l’antic camí ral), que forma un conjunt juntament amb la serra del Riquer. Són  ramificacions de la serralada transversal del Vallès que separen el nostre terme del de Castellbisbal. No podem oblidar també els talusos de la fondalada per on discurreix el torrent Fondo, d'uns 40 m d'alçada, entre Can Pi de la Serra i Can Balasch, aproximadament.


Imatge de la Serra de l'Oleguera

Les zones muntanyenques de Rubí, almenys les de la part nord i occidental, conserven en més o menys grau la seva vegetació autòctona.

La resta del territori, cap al sud i l’oest, és menys o més pla. No obstant, a la part més meridional cal destacar el turó de can Calopa, ric en fòssils de l’etapa del Miocè i també important per les seves formacions d’estrats (“els regles”), sobre la riera de Rubí.

Can Calopa i "els regles"

Dins del terme no ens hem d’oblidar d’esmentar algunes petites elevacions com les anomenades “muntanyes russes”, al llarg del camí cap a la masia de can Xercavins, un cop passat el pont sota el ferrocarril. Al seu damunt es troben els camps de cultiu d’aquesta casa de pagès. Altres  topònims associats a elevacions són els de la Serreta, a la part nord-est del casc urbà de Rubí, on s’ubica el barri del mateix nom, i el del Putget, a les Torres, al damunt del qual es troba la plaça dels Nens.

Turó del Putget, sota la plaça dels Nens. Foto J. Vilalta

Cal destacar també que l'acció antròpica dels últims anys, en ocasions ha transformat profundament el paisatge, especialment a causa de la instal·lació de grans abocadors com el de Can Carreras o Can Balasch.

Can Carreras i el seu abocador. Foto J. Vilalta

I pel que fa al punt més baix del terme municipal hem de dir que és la part final del torrent de Can Pi de Vilaroch (només 60 m sobre el nivell del mar).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada