divendres, 30 de juny de 2017

Incautacions i col·lectivitzacions durant la guerra civil a Rubí

Durant els primers mesos de la guerra civil a Rubí va tenir lloc un procés de tipus revolucionari que va ser monopolitzat pel Comité de Milícies Antifeixistes local (CMA). En esclatar l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936, a quasi totes les poblacions importants del país es formaren aquests comités, controlats pels partits de l'esquerra radical. A Rubí varen ser la CNT, la FAI i el POUM, bàsicament, amb representants també de la Unió de Rabassaires i d'Esquerra Republicana. El poder real a la vila era, doncs, del CMA i no pas de l'Ajuntament, que es veié desbordat pels esdeveniments (com també passà amb la Generalitat).

Cartell que es col·locava a les masies incautades

Una de les primeres mesures fou incautar la seu de la Cambra Agrícola Oficial (actual "Casino Espanyol") i instal·lar-hi la Caserna, és a dir, el seu quarter general.

Caserna del CMA, a l'actual Casino Espanyol.

Poc després incautaren les terres i edificis pertanyents a l'església catòlica a fi de posar-los al servei de les organitzacions obreres i antifeixistes: el temple parroquial de Sant Pere (que seria convertit en un magatzem), el convent de les monges carmelites, l'Escola Montserrat (per destinar-la a escola municipal) i el Casal Popular (que seria la seu del Sindicat d'Oficis Diversos).

També foren sotmeses a aquest procés les terres dels propietaris agrícoles: les del marquès de Barberà (que posseïa el castell i diversos edificis i cellers), can Sant Joan, can Sant Pere i can Carreras, ca n'Oriol (la masia i el bosc), can Sucarrats, can Xercavins i can Rosés.

Ca n'Oriol, una de les masies expropiades pel CMA

Les fàbriques també correren la mateixa sort, ja que calia produir material de guerra. Foren can Serrat, la Pelleria (és a dir les naus de l'Escardívol, propietat de Joan Arch, que foren sotmeses a control obrer), els Timbres, la Llana, el Vapor Vell i la Seda.

La fàbrica de Joan Arch, expropiada per fer material de guerra.

També s'expropiaren moltes finques urbanes, algunes d'elles pertanyents a amos de masies i a persones benestants. Així, la del carrer de Pi i Margall, núm. 56, seria destinada a l'Ateneu Cultural de la FAI. Tampoc se'n lliuraren edificis emblemàtics com el Cafè-Teatre Domènech o la casa Ymbert, que seria la seu del POUM i on s'hi confeccionarien jerseis i peces d'avions de guerra.

La casa Ymbert va ser la seu del POUM

El 30 d'agost de 1936, el CMA, reunit a la Caserna, aprova "la substitució del règim capitalista pel règim obrer". I és que aquest procés d'expropiacions fou acompanyat de tota una sèrie de col·lectivitzacions que es desenvoluparen principalment a l'estiu i la tardor d'aquest any, i el 1937 ja estava tot el procés complet, i així continuà fins al final de la guerra amb més o menys intervenció de la Generalitat o de l'Estat. Es van col·lectivitzar moltes grans i petites empreses, les terres de conreu incautades, els comerços... Ja el 25 de juliol del 1936 una assemblea de pagesos va decidir unificar les entitats vinculades al camp en el Sindicat Agrícola de Rubí (amb seu al passeig de Pau Claris). Entre l'agost i l'octubre del mateix any es van formar cooperatives com la Unió de Mecànics, Serrallers i Ferrers; la de Paletes, Pintors, Fusters, Mosaic i Ciment Armat; la de Carreters (amb seu al carrer de Frederic Soler, actualment de Sant Sebastià), i la de Transport Motoritzat (dins del Sindicat Únic d'Oficis de la CNT-AIT). Pel que fa a les farmàcies i als forns, es van municipalitzar i es va crear la col·lectiva de Forners, que tenia el forn a l'actual seu de la CGT a la plaça del Clavé i que es pot visitar actualment. El desembre de 1936, es va formar la Unió Mutual Rubinenca, en base a unificar les diverses entitats de socors mutus existents a la població, i el 4 de gener de 1937 es va crear la Cooperativa General de Consum i Distribució, que abraçava també la Cooperativa Obrera la Rubinense i s'encarregava bàsicament de la repartició d'aliments.

Forn comunal de la Col·lectiva de Flequers.

Els Comitès de Milícies Antifeixistes foren disolts el setembre de 1936, però varen protagonitzar tota una revolució social al nostre país, no exempta dels excessos que tots sabem.

Acabat el conflicte totes les terres i propietats foren retornades als seus antics possessors.

Agraeixo a l'Eduard Puigventós les puntualitzacions fetes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada