diumenge, 12 de febrer del 2017

La "plaça del Domènech", un espai molt estimat pels rubinencs/ques

Aquesta setmana passada la nostra alcaldessa, dins del seu programa de visites als diferents barris de la ciutat, i fent-se ressó de les peticions dels veïns de Les Torres, ha manifestat la seva intenció de millorar l'emblemàtica plaça del Dr. Pearson, la popular plaça del Domènech.


Per què es diu "plaça del Domènech"? L'antic pla de Can Cabanyes, pertanyent a la masia d'aquest nom, va començar a urbanitzar-se als anys 80 del segle XIX. Allà, a la part nord de l'espai el propietari de la masia de Can Domènech (el Papiol), Jaume Domènech, va edificar el 1886 el teatre i cafè del seu nom i d'aquí el popular nom de la plaça. Tot i així, el nom oficial en aquell temps era el de plaça del Progrés ("del Progreso").

Postal antiga de la plaça amb el Cafè Teatre Domènech

Cal tenir en compte que aquesta plaça ha estat molt temps un dels punts més neuràlgics de la vida ciutadana de Rubí. Fins i tot entre el 1912 i el 1917 van tenir-hi lloc els primers partits de futbol disputats amb equips de les localitats veïnes.

El 1918, quan va arribar el tren elèctric a Rubí, de la mà de l'enginyer nordamericà Frank Pearson, aquest espai ciutadà va rebre el nom d'aquesta persona que tant va fer per modernitzar el nostre país, i es va posar la primera pedra d'un monument a ell que mai no es va arribar a realitzar. També d'aquella època data la bonica casa neogòtica dels Ymbert.

Casa Ymbert

Quant a bars cal esmentar "La Gàbia", des de 1918, situat prop de l'actual floristeria, i, des de 1933, "cal Gori", que posava taules a l'altra banda del carrer de Barcelona, a la mateixa plaça.

A la part oest cal destacar les cases que feu construir la Sra. Àngela Gilabert el 1922, obra de l'arquitecte Lluís Muncunill (foto de sota). Una d'elles va ser habitada per la cantant Mercé Plantada.

 
El 1927 l'arquitecte Puig i Gairalt va fer obres de millora i enjardinament de l'espai. Les obres de paleta van anar de la mà de Francesc Rovira i el jardiner va ser Miquel Martínez.

Postal colorejada de la plaça. Anys 30-40?

Els anys 50 la plaça del Domènech era el lloc preferit d'esbarjo dels rubinencs. Comptava amb La Gàbia, cal Gori, el bar de la cooperativa, el Teatre Cinema Domènech (i és que de seguida el teatre va acollir sessions de cinema) i la proximitat del camp de futbol. En aquella època el típic passeig dels diumenges al matí, sortint de missa, era caminar fins a la plaça i comprar una bossa de patates "xip" a la xurreria.

Aquí podeu veure al fons la masia de Can Cabanyes.

Els anys 70 la plaça es va eixamplar i modernitzar: es van instal·lar atraccions infantils i la font d'aigua de colors. Però no tot van ser flors i violes: també va desaparèixer el quiosc de "La Gàbia" i el 1973 el Teatre-Cinema fou enderrocat, un any abans que la masia de Can Cabanyes.

La font de la plaça.

El 1978 es va instal·lar a la part nord-est de la plaça el simpàtic elefant Bodum, obra del nostre artista Pep Borràs.

Portant l'elefant Bodum a la plaça del Domènech

Esperem que si algun dia d'aquests es comencen a fer arranjaments, la plaça, que forma part indiscutible del nostre patrimoni urbà, no perdi l'encant que sempre ha gaudit entre la gent de Rubí i continuï sent un lloc agradable per passar l'estona.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada