dijous, 31 de març de 2016

 Els antics horts de l'Escardívol

Parlarem avui dels horts de l'Escardívol, la zona actualment ocupada pel pàrquing gratuït que es troba al costat de la carretera que va a Terrassa i de la riera, i de com van esdevenir al llarg del segle XX en àrea d'habitatges, desapareguts de manera tràgica.

Els horts davant la Pelleria. Foto de principis del s. XX

Cal dir abans de tot que el curs de la riera, des de temps ancestrals, descrivia un meandre ocupat actualment pels carrers de Blume i del Gimnàs. Tancava la Parellada del castell, una zona agrícola regada per les aigües d'aquesta riera. El 1844 es va canalitzar la riera i a partir del 1860 es començaren a plantar horts a banda i banda, així com al costat dels altres torrents que hi desguassaven: el de Xercavins, el de Can Serra, el del Magnà....  Així naixeren els horts de Can Serra, del Bullidor... Al nord de l'Escardívol hi havia la fàbrica que havia fet construir Narcís Menard, "la Pelleria" (actuals naus del complex cultural).


El 1875 es va presentar un projecte de "Reforma, mejora y ensanche del Pueblo de Rubí", en el qual, es pensava construir illes de cases a l'Escardívol. Aquesta zona, ja plena de cultius d'horts, es trobava compartimentada en parcel·les allargades i perpendiculars a la riera, que ja es veien en el mapa cadastral del 1854, fet després de la canalització de les aigües. Era propietat en aquella època de la marquesa de Moja, que també posseïa les terres del castell i altres zones de Rubí. Ens consta que els parcers eren, de nord a sud, Rafel Garrigosa, Josep Ubach, Jaume Batet, Josep Palet, Josep Ramoneda, Geroni Gaju, Bartomeu Llugany, Jaume Brugarola, Pere Calvet, la vídua d'Agustí Arús i una altra vegada Jaume Brugarola.

Detall del projecte de 1875 on es veuen les parcel·les que es volien tranformar en àrea urbana

Aquesta zona sempre havia estat inundable i es constaten diverses crescudes en diversos moments de la nostra història, la més tràgica de les quals va ser la del 1962.

Els horts de l'Escardívol a principis del segle passat

No obstant, ja els anys 20 es constata l'edificació de diverses cases a l'Escardivol, prop de la fassina de cal Corrons. I el 1935, un nou Pla d'Ordenació Municipal proposava construir habitatges, però la guerra civil va avortar aquest projecte.

 A partir dels anys 50, els propietaris dels horts, especialment els de la part sud de la zona (on ara s'ubica la rotonda aproximadament) van anar venent les seves terres als immigrants procedents del sud peninsular (si bé també hi havia bastants autòctons que s'hi feien la seva caseta), i, d'aquesta manera es van edificar fins a unes 80 cases (que no barraques com algú ha dit). La part nord de l'Escardívol, cap a la Pelleria, encara seguia ocupada per horts, com es pot veure en les fotografies aèries d'abans de la rierada.

Cases fetes els anys 50 a la part sud de l'Escardívol

 Actualment, l'Escardívol ha perdut tots els seus horts. Es tracta d'una zona de pàrquing, i, durant la Festa Major, el lloc dels concerts més importants.

divendres, 25 de març de 2016

L'esforç del Museu Vallhonrat per educar en el patrimoni cultural

El Museu Etnogràfic Vallhonrat ha editat uns dossiers d'activitats educatives i divulgatives per tal d'atendre els alumnes de parvulari, primària i secundària que visiten les seves instal·lacions. Es tracta d'unes fitxes que han estat elaborades per l'escriptora rubinenca Núria Julià, que omplen els nens i nenes quan acaben la seva visita al museu. El seu objectiu bàsic és apropar als infants les peces que conserva aquesta institució i d'aquesta manera comprendre la història social i dels costums. Volen també fomentar, com ens indica la web del Museu, la "capacitat d'autonomia, cooperació, col·laboració i consolidació de les explicacions".

Nens i nenes al Museu Vallhonrat. Font: web del museu.

El Museu Etnogràfic Vallhonrat, del qual ja hem parlat en algunes entrades anteriors, és un element important en l'engranatge cultural de Rubí i últimament ha acollit part dels fons museístics del nostre Museu a l'espera d'una solució més o menys definitiva. Conserva més de 8.000 peces, totes ben catalogades, que ens mostren l'evolució de la ciutat, des de l'època ibèrica i romana fins a l'actual, fent molt èmfasi en l'aspecte etnogràfic i en el col·leccionisme.

Eines de fuster al Museu. Font: http://www.foro-ciudad.com

Aquest museu rubinenc, producte de la iniciativa privada, dóna molta importància a l'aspecte educatiu. Cal afegir que fa pocs mesos es va signar un conveni de pràctiques amb la Universitat Autònoma de Barcelona destinades a alumnes de l'últim curs del grau d'Història de l'Art.

El Museu i el seu ampli jardí. Foto Jordi Vilalta

Tot això i més (la gran quantitat de visites concertades, per exemple, que rep el museu) ens fa veure que el Museu Vallhonrat ha de jugar un paper important en el futur de la cultura rubinenca en el cas que sigui possible fer un gran conveni entre l'administració pública, el Grup de Col·laboradors del Museu i la Fundació del Museu. Només entenent-nos i ajuntant esforços farà possible que la cultura i el patrimoni de la ciutat es vegin beneficiats d'aquest gran acord.

diumenge, 20 de març de 2016

 L'exposició "Pintors catalans del segle XX"

 Aquest divendres ha tingut lloc la inauguració a l'Auditori Vallhonrat de l'exposició "Pintors catalans del segle XX". Es tracta d'un conjunt de 19 obres pictòriques, entre litografies, olis, ceres, dibuixos al llapis o al carbó, aquarel·les i làmines, que pertanyen a importants artistes de casa nostra. Tots són catalans, llevat de Miquel Barceló (mallorquí) i M. Pilar Soria (aragonesa, de la Franja); en tot cas, pertanyents als Països Catalans.

Obres de Tàpies

Aquests quadres han estat deixats temporalment al Grup de Col·laboradors del Museu i al Centre d'Estudis Rubinencs per una persona que ha preferit restar en l'anonimat, per tal que puguin ser exposats.

Litografies de Subirachs

Hi poden contemplar unes làmines d'Antoni Tàpies, una de les quals és un cartell que fa referència al 500 aniversari del llibre en català; també mereixen l'atenció del visitant unes litografies de Josep Maria Subiracch (un guerrer i un cavaller); tres obres del pintor Joan Abelló (una muntanya, "El Rei Artur" i una cera que representa un poble costaner); dos de Jordi Curós, i un conjunt d'obres de pintors diversos: una aquarel·la de Barceló, una taula sobre fusta de Joaquim Mir, un acrílic de Ràfols Casamada, un dibuix de Manolo Hugué i un oli d'Antoni Sadurní. Completen l'exposició dues mostres de dues pintores, no molt conegudes, però també destacables: la calderina Blanca Pueyo, i l'aragonesa Pilar Soria.

Obres d'autors diversos

No és la primera vegada que la nostra entitat inaugura una exposició d'art. A principis dels anys 80 es va presentar al públic una mostra de talles de Paco Salas a la desapareguda sala que tenia la Caixa al carrer de cal Gerrer.

Obres de Joan Abelló

El Grup de Col·laboradors del Museu i el Centre d'Estudis, com podeu veure, no limiten la seva acció al camp de la història local, sinó que també recolzen iniciatives particulars que volen donar a conèixer un aspecte de la cultura i que confien en el nostre bon fer. L'any passat, per exemple, vam presentar una novel·la històrica d'un escriptor de Sant Cugat.

Obres de Pili Soria

Restem oberts a tots els camps de la cultura i oferim la nostra col·laboració a qualsevol entitat o particular, si bé la nostra temàtica central és la història i el patrimoni de Rubí.

dimecres, 16 de març de 2016

 La recuperació de la font de Can Moritz

El passat diumenge més de 30 voluntaris de les entitats Rubí d'Arrel i el Centre Excursionista de Rubí, recolzats per Caçadors de Trastets, van treballar de valent per arrenjar la font de Can Moritz. Fins i tot el regidor de Cultura mateix va estar ajudant. Potser hi contribuí el fet que els terrenys on s'ubica són de propietat municipal.

Els participants en l'activitat. Font: Diari de Rubí-Rubí d'Arrel

L'activitat fou organitzada precisament per Rubí d'Arrel i el Centre Excursionista, dins del projecte que es va iniciar el 2012, "Recuperem les fonts de Rubí", amb la neteja i restauració de la de Sant Muç, juntament amb moltes entitats de Rubí, entre elles el GCMR-CER.

La font, abans de la intervenció. Rubí d'Arrel

La feina que es va fer diumenge va ser bàsicament la neteja de l'interior de la font, que era ple de deixalles, fragments d'obra, aigua i algun tronc. Caçadors de Trastets es va encarregar del desbroçament de l'entorn.

Durant els treballs. Foto Rubí d'Arrel.

En un futur, i dins d'aquest gran projecte de ressuscitar les fonts com a marc de sociabilitat i integració, es pensa incloure la de Can Moritz dins dels itineraris naturals que es puguin fer a l'entorn de Rubí.

Els treballs, quasi finalitzats. Foto Rubí d'Arrel

La font de Can Moritz es troba entre els carrers de Cabrera i de Can Matarí, molt prop de la mansió modernista que el cerveser barceloní d'origen francoalemany Louis Moritz es va fer construir en aquesta zona, i data del 1922. Fou descoberta per uns veïns el 2015 i Rubí d'Arrel de seguida va pensar en reconstruir-la igual que s'havia fet amb la de Sant Muç.

Can Moritz. Foto Jordi Vilalta

Esperem que aquests esforços fets per diverses entitats de Rubí tinguin el seu fruit i aviat poguem veure com aquestes fonts tornen a rajar aigua i tornen a ser freqüentades per visitants i excursionistes que els donin una altra vegada la vida que en el seu temps tingueren.

dissabte, 12 de març de 2016


Interessant cicle de conferències a l'Ateneu

A l'Ateneu Municipal, que porta últimament una bona "marxa" quant a organitzacions d'activitats culturals, des del 29 de febrer s'estan impartint unes conferències molt interessants, que depassen el tema local i ens introdueixen en el convuls món del segle XXI, producte dels conflictes, molts d'ells encara irresolts, del segle passat.

El títol d'aques cicle d'humanitats, com l'anomena l'Ateneu, és "Descolonització, guerres i moviments de població. Les arrels dels conflictes del present" i el conferenciant és l'incansable historiador rubinenc Eduar Puigventós.


Com hem avançat, es tracta d'apropar els ciutadans/nes actuals als orígens dels conflictes que actualment afecten el món, en base a quatre sessions.

Una ja es va efectuar el passat 29 de febrer i el protagonista va ser el continent africà. Puigventós va explicar les lluites armades presents a tants països, com Algèria, Ruanda, Sudàfrica, el Sahara...


El 14 de març tocarà parlar d'Àsia (tret el Proper Orient), amb els processos de descolonizació de la zona, especialment de l'Índia, així com els diversos conflictes que han tingut lloc a Iran o a la Xina, entre altres llocs.

Marza de la sal, Índia, impulsada per Gandhi

El 4 d'abril, després de Setmana Santa, Puigventós ens aproparà a la convusa zona del Prioper Orient, on, per suposat, es farà esment del tema Israel-Palestina, les guerres a Irak i  problemes a la península aràbiga.


I per tancar el cicle, Europa. Després de la II Guerra Mundial el nostre continent ha estat escenari de diversos conflictes, especialment a la zona balcànica i a altres llocs com Xipre, per exemple. La caiguda dels règims comunistes tindran un protagonisme indiscutible en aquesta última sessió.

Caiguda del mur de Berlín

Després de cada conferència hi ha un temps de debar i torn de preguntes.

És interessant que a Rubí es facin aquesta mena d'activitats que no es centren només en el que és estrictament la història local, sinó que també tracten de temes d'abast mundial i que, com és lògic, també ens afecten com a habitants que som d'aquest món.

dissabte, 5 de març de 2016

 Homenatge a les dones de Rubí que van viure la guerra

El dia 5 de març, com a un dels actes més importants del mes dedicat a les dones, ha tingut lloc a l'auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler un emotiu homenatge que ha organitzat l'Associació de la Memòria Històrica Neus Català, conjuntament amb altres entitats vinculades a l'Ajuntament, a un conjunt de dones de Rubí que van viure els temps convulsos de la II República i la guerra civil espanyola.

Les dones homenatjades. Foto de M. Teresa Brunet

L'acte, presidit per l'activíssima Gracia Pérez, ha durat unes tres hores, en qué el nombrós públic assistent ha pogut escoltar emotius testimonis d'aquestes dones, algunes d'elles a punt de complir els 100 anys, actuacions musicals i una petita xerrada del bon historiador rubinenc Eduard Puigventós.


Aquests testimonis de memòria històrica, tan valuosos, quedaran guardats a l'Arxiu Històric Municipal de Rubí.

Un aspecte de l'auditori de la biblioteca durant l'acte.

Cal ressaltar que un altre dels actes d'interès històric programats per al Dia de la Dona, el proper 8 de març, és la visualització del documental "Las maestras de la República", també a la Biblioteca, i a càrrec de la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Últimament el terreny de la història local és abundantment tractat per diverses entitats de Rubí. Això ens indica que, lluny del que es pensa, atrau molta gent, sobre tot si es tracta d'esdeveniments que han viscut i que han conformat l'actual escenari vital de Rubí. No oblidem que som el resultat de la nostra història passada.