dissabte, 30 de gener del 2016

La nostra Riera

El gran eix vertebrador de Rubí, al llarg de tots els mil·lennis de la seva història és, sense dubte, la riera.




Neix a les Fonts de Terrassa, producte de la confluència de la riera de les Arenes i del Palau. Travessa tot el territori de Rubí fins a desguassar al Llobregat, al terme del Papiol. La seva longitud total és de 13,5 km i presenta un cabal mitjà de 0,75 m3/s.




A la riera, tal com vam comentar en una entrada anterior hi desguassen molts torrents i rierols: el Fondo, el de Can Xercavins, el de Can Ramoneda, can Rosés, el dels Alous...




Ha donat vida als pobladors de la nostra comunitat; els ha ofert aigua, energia per moure les fàbiques que s'ubicaven a les seves ribes, i també ha estat una via de comunicació:durant molt de temps, per anar a Terrassa, es passava per la seva llera.




Però també ha ocasionat mort.  El 1962, va segar la vida de més de 250 persones que vivien al seu redós, però també per la permisivitat de les autoritats davant la constucció de cases que envairen el seu territori. Potser va ser una mena de revenja davant aquesta gosadia. Qui sap...




I posteriorment, el seu llit, mercés a la construcció de grans dics laterals, va ser dominat perquè aquella desgràcia no tornés a passar, però encara mancava quelcom més. No oblidem que als anys 70 i 80, a causa de la intensa activitat fabril de Rubí, estava considerat com el curs fluvial més contaminat del país, si exceptuem potser la ria de Bilbao. No obstant, a l'igual que a la ciutat basca, a Rubí s'han fet grans esforços per recuperar la riera. Ara la vegetació de ribera creix ufanosa a la seva vora i els ànecs, els conills i altres animalons fan la seva vida. És una companya entranyable i tranquil·la estimada per tota la gent de la ciutat.




Rerspectem-la doncs, com és, sense pretencioses obres artificials com el cobriment o la instal·lació de camins de ciment a les seves ribes...  Sense ella, potser Rubí no hagués existit.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada