diumenge, 20 de juliol del 2014

La riquesa desconeguda del nostre patrimoni arqueològic i els problemes del seu estudi

És segur que molta gent que viu a la nostra ciutat desconeix que Rubí és una de les poblacions del Vallès occidental que més riquesa arqueològica té, juntament amb Terrassa i Cerdanyola.

A part de les restes prehistòriques trobades a la zona del Pinar i a la Serreta, el jaciment situat entre Can Fatjó i el Parc del Castell té una importància cabdal encara que a hores d'ara la interpretació del que havia estat en època ibèrica i romana és, malauradament, encara molt difícil d'establir. En aquesta entrada us mostrem només algunes fotos que ens fan veure la riquesa arqueològica de Rubí.

Estela ibèrica, al Museu Arqueològic de Catalunya

Al magatzem del Museu de Rubí, entre les seves caixes, reposen molts fragments procedents de Can Fatjó i del Parc del Castell. No podem mostrar-les als rubinencs i forans perquè el Museu està tancat; només hi ha una petita mostra al Museu Municipal, a la sala de l'exposició permanent.

A través de l'estudi i l'inventari que el Grup de Col·laboradors del Museu ha anat realitzant al llarg dels anys (materialitzat, per exemple, en abundants articles al nostre Butlletí i a la premsa local), hem pogut esbrinar a grans trets el que havia estat la zona de Rubí en l'edat antiga. Un assentament situat al castell i un camp de sitges a Can Fatjó en època ibèrica. Posteriorment, una escampada de població entre la Plana del Castell i el centre de Rubí, en torna a l'església. I, en època romana, una continuació de l'establiment humà a Can Fatjó, però sense saber si estem davant una gran vil·la, un centre religiós, o, fins i tot aquella misteriosa "Rubricata" que només esmenta Ptolomeu al segle II dC. A més, cal destacar també les nombroses troballes aparegudes a diverses masies de l'entorn de Rubí, que es fan veure que hi havia un important poblament rural en època romana.


Pebeter ibèric, també al MAC

El Grup ha anat investigant a poc a poc, publicant peces i petits estudis, i a vegades, algun assaig d'interpretació. I en altres revistes d'altres llocs, a tesis doctorals, a Internet, hem anat descobrint autors que parcialment han tractat el tema. També comptem amb les memòries de les intervencions arqueològiques efectuades a Rubí, i en notícies aparegudes a velles revistes locals. La memòria oral d'algunes persones de la ciutat respecte a antigues descobertes també mereixeria la nostra atenció. Es tracta d'anar integrant tot aquest material bibliogràfic en un gran estudi de conjunt, i aquesta és la tasca que s'està fent des de diversos anys ençà.

Tors de marbre del déu Dionís, trobat a ca n'Oriol.

Un fet que complica l'estudi del material arqueològic, no obstant, és la seva dispersió. No és només el Museu de Rubí que els custodia. Comptem amb peces ubicades al Museu Etnogràfic Vallhonrat, al Museu Municipal, en algunes col·leccions particulars, al magatzem del Museu de Terrassa i al Museu Arqueològic de Catalunya (és el cas, per exemple, de l'estela ibèrica o del pebeter).

Per tant, hi ha una feina enorme per realitzar per poder albirar amb una mica més de precisió què havia estat
Rubí en aquella remota època, és a dir, per veure com va nèixer la comunitat de la qual formem part.

Tres fragments de cornissa romana de marbre, trobats a diferents llocs de Rubí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada