diumenge, 28 de desembre de 2014

Nous elements per dinamitzar les exposicions del 90 aniversari

Durant els últims dies hem anat completant les exposicions que hem organitzat per commemorar el 90 aniversari del Museu de Rubí amb alguns elements que poden contribuir a la seva dinamització.

Ens referim a l'audiovisual, curt, però interessant, que ha elaborat el nostre simpatitzant Josep Muñoz, que tracta del Rubí actual. Es pot veure en una pantalla que es troba a l'exposició sobre el Museu de la Història i la Vida de la Ciutat, al soterrani del Museu Etnogràfic Valhonrat.




Per altra banda, a l'exterior del local del Casal Popular on està ubicada la mostra sobre la història del Museu, es projecten unes quaranta fotos relatives a peces del seu fons patrimonial, així com a alguns moments de la seva trajectòria al llarg del segle passat. És una manera d'atreure l'atenció de la gent que circula pel carrer, a més dels grans finestrals que deixen veure l'exposició. És a les hores de la tarda quan produeix més efecte, a causa que aviat es fa de nit.




Són idees que ens van venint a la ment. També estan les exposicions temporals, de macrofotografia i la d'aquarel·les de Pilar Margenat. Tot fa que aquestes activitats siguin molt més que unes simples mostres per celebrar un aniversari.

Però tenim la data del 31 de gener com una llosa damunt els nostres caps. Aquell dia tot això desapareixerà. Haurà estat com un somni efímer. Un projecte que haurà quedat en les ments dels visitants, que farà que tothom es pregunti: Ja no estan les exposicions? I per què no continuen? Què passa amb el Museu? Totes les peces aniran a dormir de nou als magatzems.... fins quan de temps?




diumenge, 21 de desembre de 2014

Un nou número del Butlletí

El passat divendres dia 19 de desembre es va presentar a l'Auditori Vallhonrat el número 63 de la nostra publicació "Butlletí". Amb orgull podem dir que ja fa 33 anys que aquesta revista és el principal òrgan de difusió de les investigacions sobre la història de la nostra ciutat i els seus voltants. Des de 1981 ha sortit sense cap interrrupció i oferint el seu contingut a tots els professionals i aficionats que s'interessen pel nostre llegat històric i cultural.



En aquest cas, el Butlletí de desembre de 2014, conté uns interessants articles, tots relacionats amb el món de la mineria, els cristalls i el diner.


En primer lloc, un article de Pere Bel sobre cristalls del Museu de Rubí, un apèndix al treball que aquest estudiós rubinenc ja va publicar ara fa un any. Segueix un treball de Jordi Font sobre denaris o monedes de plata ibèriques i romanes que es conserven al Museu i també a una col·lecció particular. Un extens estudi sobre la història de la mina i després pedrera Berta, de Pau Pérez, és el plat fort del número que aviat podreu veure als principals quioscos i llibreries de Rubí, i, finalment, un article molt amè sobre expressions populars que tenen el diner com a protagonista, de Vicenç Rizo, tanca el Butlletí, abans del Noticiari habitual. No podem acabar d'explicar el seu contingut, però, sense dir que dins les planes de publicitat hi ha una ressenya de Jordi Vilalta sobre el 90 aniversari del Museu de Rubí.

Un número més de la revista del Grup i del Centre que ve a mostrar com les nostres associacions segueixen amb força amb la tasca de la divulgació de la nostra història i del nostre patrimoni.


dimarts, 16 de desembre de 2014

Per què un homenatge al Dr. Guardiet?

Quin és el motiu que ens porta a dedicar una de les tres exposicions sobre el 90 aniversari del Museu de Rubí a la figura del Dr. Guardiet?

A més a més de ser qui va crear un dels primers museus locals de Catalunya, no podem deixar de remarcar l'enorme tasca que l'ara beat va realitzar en pro de la cultura del Rubí de la primera meitat del segle passat.

El bust del Dr. Guardiet, a l'exposició sobre
la seva vida i obra a l'Auditori Vallhonrat

Va arribar a una població decaiguda, tant pel que fa a la part, diguem-ne espiritual, com a la pròpiament cultural. Des del seu càrrec de rector de la parròquia, creà noves entitats, entre elles l'Escola Parroquial de Nostra Senyora de Montserrat, el Casal Popular (que agrupava diverses associacions nascudes de la mà de l'infatigable mossèn), el Museu de Rubí, el Foment de la Sardana, l'Associació de Pessebristes, l'internacionalment reconegut Esbart Dansaire de Rubí, la "Schola Cantorum", la publicació "Endavant", Cultura Femenina... i impulsà d'altres com els Pomells de Joventut (possiblement el moviment juvenil català més important abans de la guerra incivil).

En aquest edifici va ser on es va ubicar, a la planta superior,
el primer Museu de Rubí. el 1924. També hi havia el Casal
Popular i les Escoles Montserrat des del 1921.

També efectuà una important reforma a l'església parroquial de Sant Pere, el 1927.

Malauradament, un escamot d'incontrolats acabà amb la seva vida el 1936.

El 2013 fou beatificat, conjuntament amb altres molts religiosos màrtirs, a Tarragona.

Podeu veure més detalls sobre la vida i les obres del Dr. Guardiet a l'exposició ubicada a l'Auditori Vallhonrat, fins al 31 de gener. Creiem que era just realitzar aquest homenatge a una de les persones que més ha fet per impulsar l'activitat cultural al Rubí del segle XX, deixant de banda anticlericalismes obsolets. Simplement es tracta de reconèixer la seva labor.


dimecres, 10 de desembre de 2014


Noves trabes estatals al dinamisme de la societat civil

Fa uns dies vam rebre un correu electrònic de l'Institut Ramon Muntaner en el qual se'ns deia que avui mateix, quan redactem aquestes línies, entrava en vigor la Llei  19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon goverm, d'àmbit estatal, la qual obliga a les entitats culturals que reben més de 5.000 € anuals de l'administració pública a fer públic de forma activa tot un conjunt d'informació vinculada a la gestió interna i econòmica: activitats, contractes, convenis i subvencions amb els organismes públics

Acudit gràfic d'Eneko. Font: queaprendemoshoy.com

Si bé les nostres entitats, que no arriben a aquest quantitat en ajudes econòmiques de l'Ajuntament, estan excloses de l'aplicació d'aquesta llei, sí que en canvi les afecta la també estatal Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats. Aquesta llei és d'obligat compliment per a totes les associacions culturals, encara que no rebin cap ajut econòmic o estiguin inactives. Cal que presentin l'impost de Societats cada any a partir del 2016. El primer exercici que cal declarar, per tant, serà aquell que comença el proper 1 de gener.

No obstant, aquesta norma també preveu un conjunt de deduccions fiscals per les persones o entitats que facin donacions econòmiques a les associacions.

Font: http://www.custodiaterritori.org/

Tot aquest maremàgnum obligarà, doncs, a portar una comptabilitat, i per tant, a més maldecaps. Veiem com l'estat, en aquest cas, el central, posa cada vegada més impediments a l'acció de les associacions culturals, a causa de la seva voracitat impositiva.

En comptes d'ajudar-nos, ens posen trabes. Des de dalt, no els agrada la vitalitat creativa de la societat civil. Només veiem una solució: que un conjunt d'entitats nostranes ens mancomunem per fer una gestió conjunta. D'aquesta manera, i a través d'una persona alliberada que porti la documentació de diverses associacions, aquestes podran dedicar-se a allò que realment és important: la difusió i la dinamització de la cultura.




dilluns, 8 de desembre de 2014

Volem un museu viu

Des de fa alguns dies les aquarel·les de la pintora fontina Pilar Margenat, reconeguda internacionalment amb freqüents exposicions arreu del món, ornen les sales del Museu Vallhonrat dedicades a les nostres activitats de 90 aniversari del Museu de Rubí.

Exposició de Pilar Margenat

I és que volem explicar, amb aquesta i l'altra exposició d'Eduard F. Villatoro sobre macrofotografia, com un museu no s'ha de limitar només a penjar alguns quadres i objectes a la paret i a exhibir elements antics dels seus fons, sinó també d'implementar un projecte d'activitats que el dinamitzin a fi que el públic i els potencials visitants se sentin atrets a anar-hi i a tornar-hi.

Les exposicions temporals han de ser un eix fonamental del conjunt d'accions d'una institució museística. És per això que, dins d'aquestes dues exposicions principals dedicades al Dr. Guardiet i al Museu de la Història i la Vida de la Ciutat, hem volgut prefigurar una mostra del que hauria de ser un aspecte de la política d'activitats d'un futur Museu per a Rubí.

Exposició d'Eduard Fdez. Villatoro

Perquè no es tracta de només exposicions temporals. Ja hem exposat en alguna entrada anterior com també, per exemple, cal oferir ajuts als investigadors. De fet, les tres principals missions d'un museu han de ser conservar, estudiar i divulgar. Conservar les peces i restaurar-les; estudiar-les (investigació) tant amb efectius propis com acollint estudiosos d'altres llocs, i, finalment, fer conèixer el patrimoni (publicacions, exposicions temporals, accions destinades als centres educatius...).

El Museu de Rubí ha de ser un museu viu, no només una sèrie d'objectes i quadres penjats a la paret.


dimarts, 2 de desembre de 2014

Una interessant exposició al Castell

Al Museu Municipal Castell es pot visitar l'exposició "Rubí. De la dictadura a la democràcia", fins al proper 25 de febrer.

Aquesta activitat és el resultat d'un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i el Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica, de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit per l'historiador rubinenc Pere Ysàs. Aquest estudiós ha coordinat tot el treball de recerca de fonts orals i de documentació a diversos arxius, a fi de poder aportar els elements que han estat la base de l'exposició.

Aspecte de la inauguració. Font: www.diariderubi.com

S'estructura en sis àmbits: Creixement i desequilibris, el Rubí franquista, la cultura crítica, la subversió, la mobilització rupturista i la configuració de la democràcia.

Entre els assistents a l'acte d'inauguració, on també hi era present l'alcaldessa de Rubí i el mateix Pere Ysàs, cal destacar algunes persones que havien viscut aquells anys decisius, com, els integrants del rubinenc Grup 64, que fou un dels col·lectius locals que, en l'àmbit cultural, es plantejaren la ruptura amb el règim. Entre ells cal destacar el fotògraf Josep Maria Roset, que va comparar la creació d'aquest Grup 64 amb la primavera de Praga.

Foto exposada a la mostra.
Font: rubiinforma.com

Està prevista l'organització de visites guiades de cara a centres educatius i altres col·lectius de la ciutat. Sembla ser també que s'editarà un catàleg.

Creiem que sempre és bo aquest tipus d'iniciatives procedents de l'administració local, si bé ens atrevim a "denunciar", si se'ns permet la paraula, una certa marginació de les entitats de Rubí que també dediquen els seus esforços a estudiar la nostra història. No obstant, felicitem a l'Ajuntament i a la Universitat Autònoma, concretament Pere Ysàs, el qual algunes vegades ha col·laborat amb nosaltres, per aquesta tasca.

dijous, 27 de novembre de 2014

El Museu no para!!!

El passat 21 de novembre, vigília de Santa Cecília, patrona de les arts, de la música, dels museus... va tenir lloc l'anomenada "segona inauguració" de les exposicions dedicades al 90 aniversari del Museu de Rubí.

Al Casal Popular, en presència de diverses autoritats, com mossèn Joaquim Meseguer, o l'alcaldessa mateixa, Carme García, es va presentar, a més dels plafons corresponents a la història més recent del museu, el projecte de l'edifici Cáritas-Museu, realitzada per Adam Mendoza a partir d'uns planells recentment recuperats, de l'arquitecte i soci nostre Juli Tabueña.

La maqueta del projecte Cáritas-Museu

Poc després, al Museu Vallhonrat, es van mostrar dos nous panells de l'exposició "El Museu de la Història i la Vida de la Ciutat", corresponents a l'evolució de Rubí durant el segle XXI. També es van presentar un conjunt de plafons que representaven els quatre pilars del projecte museístic de futur que proposen el Grup de Col·laboradors i la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí: el Museu Municipal, el Museu Vallhonrat, el Museu de Rubí i un quart museu que els integraria.

Dos dels quatre pilars: el Museu Vallhonrat i el de Rubí

No podem oblidar també la interessant exposició de fotos d'Eduard Fernández Villatoro, a un espai que prefigura la sala d'exposicions temporals d'aquest desitjat i futur Museu.

Exposició de macrofotografies d'Eduard Fdez. Villatoro

A l'espai dedicat al Dr. Guardiet també es va estrenar un nou plafó amb dos testimonis més de la vida del mossèn que fundà el nostre Museu.

I com a colofó final, l'atorgament del Vè Premi Investigador i Estudiós Destacat, aquesta vegada, a Josep Maria Freixes Trujillo, que havia estat secretari del GCMR i que ha investigat la història del futbol local. També ha participat en el procés de pau entre la guerrilla colombiana i el govern d'aquell país. D'aquesta experiència,  en va escriue el llibre "Tu esperanza interminable. 72 horas con las FARC". El guardó fou atorgat de mans de l'alcaldessa de Rubí.

Josep Maria Freixes rep la placa del V Premi Investigador
i Estudiós Destacat, de mans de l'alcaldessa de Rubí

Fou, doncs, una jornada rodona, amb un notable èxit d'assistència, que ens dona forces per continaur lluitant per a un futur Museu. De fet, estaven presents l'alcaldessa i el director del Museu Municipal, que esperem hagin pres nota.

dijous, 20 de novembre de 2014

El Museu de Rubí, al servei dels investigadors

És evident que un Museu no és només un lloc on s'exposen objectes per delectació dels visitants. Una de les vessants més importants és que també són autèntics centres d'estudis. Els seus fons han de poder ser examinats per estudiants i investigadors. I després, si és possible, cal publicar els resultats dels estudis.

I no només són els propis Museus, val a dir les seves publicacions, les que presenten al públic aquests resultats. Moltes vegades, com ens ha succeït aquí a Rubí, són eminents investigadors (el cas de Cèsar Carreras i Piero Berni fa uns anys en l'estudi de les àmfores romanes del Museu) o estudiants de màsters universitaris, com el que recentment ens va visitar, Adrián Domínguez, que acudeixen prèvia sol·licitud per un simple mail (fugim de complicacions burocràtiques) a tal d'elaborar els seus treballs per a publicacions de la facultat.

Portada del treball d'Adrían Domínguez

Avui mateix hem rebut un correu en què l'Adriàn ens ofereix en format PDF un exemplar del seu treball, basat en els amulets fàl·lics d'època romana, en mostra d'agraïment. En ell indica que algunes institucions museístiques del país no li van deixar accedir a les peces per estudiar-les, i que el treball hagués estat molt més complet si tots els museus als quals va acudir haguessin acceptat la seva petició.

El Museu de Rubí, malgrat la seva migradesa de mitjans, sempre està disposat a ajudar als investigadors forans.

dimarts, 18 de novembre de 2014

La necessitat de treballar tots junts

A Rubí, per sort, estem assistint a una gran eclosió d'activitats culturals per part de diversos agents, tant públics com privats.

També, als últims anys, s'ha produït un fenómen que ha estat el producte de la unió de diverses entitats. Ens referim a accions com les caminades nocturnes i altres com la neteja de la font de Sant Muç, els topònims....

Neteja de la font de Sant Muç, el 2013. Foto Jordi Vilalta

S'han creat noves entitats com Rubí d'Arrel i altres com Sant Galderic travessen un període de gran activitat.

El Grup de Col·laboradors del Museu, conjuntament amb el Centre d'Estudis Rubinencs, també preparen i organitzen activitats relatives a la nostra història. Especialment important és la seva publicació Butlletí.

No obstant, veiem a Rubí que falta alguna cosa.

Veiem que hi ha una certa carència de coordinació. El patrimoni de Rubí i la seva història és l'objecte de moltes accions culturals de diverses entitats alienes a la nostra, Celebrem que aquests aspectes siguin de tant interès. No obstant.... no seria millor ajuntar esforços?

Per exemple, si Sant Galderic vol organitzar alguna cosa en què el factor històric tingui un cert protagonisme, no fora bo conjuntar-se amb el GCMR-CER?

Exposició de l'Associació Sant Galderic sobre
botigues antigues de Rubí. Foto Jordi Vilalta

I el mateix diem pel que fa a Rubí d'Arrel, entitat consagrada al patrimoni rural de la ciutat.

I el més important el podríem deixar per a una altra ocasió. Es tracta del tema, espinós i endèmic de Rubí, de les relacions amb les instàncies municipals. Per què crear una regidoria d'Identitat, quan el millor seria
dotar de majors recursos a les associacions formades per ciutadans que de manera desinteressada treballen per dignificar la nostra cultura? Potser temen, en certa manera, que la feina del voluntariat eclipsi a la dels tècnics i funcionaris municipals??? Aquí està la pregunta.

Mentres tant, nosaltres a treballar amb força i ganes de millorar Rubí quant a activitat cultural es refereix.


dimecres, 12 de novembre de 2014

Per què un Museu de la Història i la Vida de la Ciutat?

Per què un "Museu de la Història i la Vida de la ciutat"? Què es pretèn amb aquest projecte?

Un dels problemes més importants amb el que s'enfronta la cultura actual de la ciutat és la poca col·laboració i coordinació entre Ajuntament i entitats pel que fa a les activitats relatives a la recerca i divulgació de la història de Rubí.

Mentre l'Ajuntament fa la seva política pròpia, amb la Regiduria d'Identitat, amb lloables iniciatives (com és el cas dels plafons informatius als elements patrimonials de Rubí, entre d'altres), les entitats vinculades a aquest ventall de la cultura també fan la seva actuació, que de vegades rep el recolzament de la casa gran, i de vegades no.

Potser hi ha al fons simpaties o antipaties personals... afanys de protagonisme d'uns o altres.... No ho sabem. És inextricable la ment humana. Però cal buscar-ne solucions.

El projecte "Museu de la Història i la Vida de la Ciutat" (MHCV) proposa una integració i col·laboració entre els tres museus que existeixen a Rubí: el Museu de Rubí de tota la vida (ara tancat al públic des de fa més de 30 anys), el Museu Etnogràfic Vallhonrat (actiu) i el Museu Municipal Castell (de l'Ajuntament, com ja diu el nom). La integració de les tres entitats es plasmaria en la creació d'aquest MHVC, que estaria format en el seu fons amb materials i continguts aportats pels tres museus esmentats. D'aquesta manera, els visitants del MHVC es veurien motivats a visitar i participar en les activitats que els altres museus rubinencs organitzen.



Aixó entre moltes altres coses.

Per exemple, es tractaria d'evitar una municipalització dels fons museístics que són propietat de la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí (que per cert, ja té un grup Facebook), i contribuïria a crear un ens en el qual Ajuntament i Fundació, en parts iguals, regirien i coordinarien les diverses activitats en relació al patrimoni local.

El fet és que, actualment, com hem dit abans, les entitats culturals se senten una mica excloses de l'acció cultural de l'Ajuntament. La creació del MHVC, que es constituiria com a un ens jurídic autònom amb participació municipal i privada (entitats), podria posar la primera pedra d'una conciliació duradera que repercutiria en el bé de tothom.

Esperem que l'Ajuntament en prengui nota.


diumenge, 9 de novembre de 2014

Novembre, mes dels gegants a la Biblioteca

El mes de novembre serà un mes geganter a Rubí. No ens referim a actuacions al carrer, sinó al conjunt d'activitats que la Biblioteca Mestre Martí Tauler, conjuntament amb la Colla de Geganters de Rubí, ha programat.

En primer lloc, el dia 4 de novembre es va fer la primera, una xerrada de Joan Miquel Merino sobre l'origen i la tradició dels gegants.

Els gegants de Rubí, el Roc i la Paula. Font: www.rubitv.cat

Seguiran uns tallers: el del dia 13 estarà dedicat a com portar gegants i capgrossos; el del 20 serà de música i balls de gegants i capgrossos, i, finalment, el 27, s'ensenyarà als assistents l'art de pintar aquestes entranyables figures del nostre folklore.

Ensenyaran a pintar i a portar capgrossos a la Biblioteca
Font: www.diariderubi.com

A més, la Biblioteca mateixa també presenta una exposició del fons documental existent sobre els gegants, i una guia de lectura.

El dia 22, la Coordinadiora de Colles Geganteres del Vallès, conjuntament amb la Colla de Rubí, organitzen unes Jornades Gegangeres Vallesanes, que versaran sobre com donar a conéixer les activitats relacionades amb aquest món als mitjans de comunicació i a les xarxes socials.

La bibliotecària, la regidora de Cultura de l'Ajuntament de
Rubí i Joan Miquel Merino presenten les activitats.
Font: www.diariderubi.com

Es tracta, en suma, d'un projecte de la nostra Biblioteca de col·laboració amb el teixit associatiu de la ciutat. Cada any es convidarà una entitat cultural de Rubí a fi que realitzi activitats de la seva temàtica dins dels espais de l'equipament.

És una bona forma de donar a conéixer les activitats de les associacions de Rubí.

diumenge, 2 de novembre de 2014

Acomiadem un octubre ple d'activitats gràcies a la societat civil

El passat dia 30 de novembre va tenir lloc l'última de les activitats organitzades per la magnífica Associació Sant Galderic, amb motiu del seu 20 aniversari.

Es tractava d'una xerrada del nostre amic i company Lluís Garcia Majó, actiu col·laborador d'aquesta entitat, que versava sobre "Rubí i el comerç de proximitat (1850 - 1965)" . Es va fer un repàs a la trajectòria del comerç local entre aquestes dues dates i finalment es va atorgar un merescut guardó a la família Bendranas, pel seu negoci més que centenari.


Postal de l'activitat de Sant Galderic sobre el comerç

També, com ja es costum cada any, es va editar un llibret que aquesta vegada tracta sobre "El comerçm dek taulell al cistell", i que podeu comprar al Punt d'Informació de l'Ajuntament, a l'estació antiga.

Ens acomiadem així, d'un octubre que ha estat curull d'activitats culturals a la nostra ciutat. Qui s'havia d'imaginar fa, per exemple, uns vint any, que Rubí tindria a hores d'ara una energia per fer coses tan gran! El que havia estat una ciutat dormitori als anys 70 i 80 ara comença a despertar-se. I els protagonistes han estat les persones, no l'administració municipal, que en moltes ocasions (tot s'ha de dir) les ha ajudat.


La Fira de Sant Galderic, cada any amb més èxit.

Sant Galderic amb la seva fira i activitats diverses, la Gracia Pérez amb la seva passejada teatralitzada, l'Edu Puigventós amb el llibre sobre els catalans a les guerres del món, les nostres exposicions... i "ojo", que ara ve un novembre on els gegants seran els protagonistes.... a la Biblioteca de Rubí.

Rubí s'aixeca del lletarg i bull d'acció. Gràcies a les persones i a les entitats!




diumenge, 26 d’octubre de 2014

Les exposicions del 90 aniversari del Museu de Rubí, un acte reivindicatiu

Per fi, el passat dia 23 d'octubre va tenir lloc la inauguració de les tres exposicions que el Grup, el Centre d'Estudis Rubinencs i la Fundació Biblioteca de Rubí van estar preparant durant mesos.

Cal dir que ha estat una feina que podríem qualificar de titànica. Una sèrie de persones han treballat quasi dia i nit, dormint molt poques hores, per tal que tot estigués a punt.




Però ha valgut la pena. Un conjunt de peces que des de feia molts anys estaven amagades al públic a causa de la no entesa entre la Fundació i l'Ajuntament per tal de construir un nou equipament museístic, han pogut ser exposades. En altres aniversaris del Museu, com el que es va fer el 1994 (amb els 70 anys) també s'havien mostrat alguns elements, però el conjunt patrimonial que ensenyem a tothom qui vulgui anar a les exposicions que ara podeu visitar supera en molt a totes les anteriors.

Es tracta també d'una activitat fortament reivindicativa perquè entre tots, administració i entitats, poguem bastir en un futur que ens agradaria proper, un nou equipament museístic basat en la col·laboració entre ens privats i públics.




No obstant, la regidora de Cultura, en prendre la paraula als actes d'inauguració, va oferir un petit discurs en què elogiava la nostra tasca envers la cultura local, però no es va comentar res sobre la reinauguració d'un nou Museu. Pensem que cal que el nostre Ajuntament prengui cartes sobre l'assumpte, que no perdi més temps, i que estigui disposat a parlar amb les entitats museístiques de Rubí, per solucionar un problema cultural que planeja sobre la nostra ciutat des de fa més de 30 anys.

divendres, 10 d’octubre de 2014

Exposicions per commemorar els 90 anys del Museu de Rubí

Manquen ja pocs dies per al gran esdeveniment: el dia 23 d'octubre tindrà lloc la inauguració oficial de les tres exposicions que volen commemorar els 90 anys del Museu de Rubí.

Descriurem una mica en què consistirà cadascuna d'elles. Totes estaran obertes al públic des del 24 d'octubre de 2014 al 31 de gener de 2015

"El Museu de la Història i la Vida de la Ciutat" 

Presenta el projecte d'integrar els tres museus existents a la ciutat, el de Rubí, l'Etnogràfic Vallhonrat i el Municipal en un quart museu que descriurà les vicissituds de la nostra població al llarg de la història i la seva situació actual. Es descriuran totes les etapes cronològiques de Rubí, des de la prehistòria al segle XXI.


Es mostraria en aquest futur museu, amb objectes reals i de forma permanentment actualitzada, la vida dels comerços, indústries, moviments veïnals, entitats.... en suma de com som els ciutadans i ciutadanes de Rubí.

El fons estaria integrat per materials dels altres tres museus de la ciutat, Hi hauria una col·laboració que afavoriria la motivació i l'increment de visites als museus esmentats.

Aquesta exposició tindrà lloc a la planta 1 de l'edifici de l'Auditori Vallhonrat.

"El Museu de Rubí, 90 anys d'història"

Estarà allotjada als baixos del Casal Popular. Per primera vegada des de 1982, en què el Museu de Rubí va ser tancat i mai més tornat a obrir, es mostrarà una important selecció dels seus fons patrimonials i es descriurà la seva accidentada història en una sèrie de panells explicatius. Podreu contemplar els objectes i les obres d'art que malauradament no poden ser mostrats al públic.




"El beat Dr. Guardiet, fundador del Museu de Rubí"

No podíem oblidar la figura del Dr. Guardiet, fundador del Museu de Rubí. A través d'una sèrie de panells explicarem la seva vida i la gran obra que va deixar a Rubí i a altres llocs. De fet, un gran nombre d'entitats culturals avui en dia encara existents, van nèixer de la seva mà (Esbart Dansaire, Foment de la Sardana, Escoles Montserrat, Associació de Pessebristes...).



Aquesta exposició estarà situada a l'Auditori Vallhonrat.

Esperem que amb aquestes activitats, que ha comportat un gran treball i sacrifici de diverses persones, l'Ajuntament es sensibilitzi de que cal una col·laboració entre ells i nosaltres per arreglar un greu problema que dura més de 30 anys.

dilluns, 6 d’octubre de 2014

Josep Maria Roset, un geni de la fotografia

Tenim a les nostres mans un exemplar del llibre "Tal com jo ho he vist". Editat per l'activa Associació Sant Galderic, és un recull de magnífiques fotografies del nostre convilatà Josep Maria Roset.


Fa uns mesos va rebre la Creu de Sant Jordi el també rubinenc Ignasi Marroyo per la seva valuosa contribució a la cultura del nostre país.

Ara també cal homenatjar, a través del llibre que comentem, i de l'exposició que actualment es pot visitar a l'Aula Cultural fins al 12 de novembre, Josep Maria Roset, un geni de la fotografia. En Josep Maria, nascut el 1932, ha efectuat reportatges de gran importància dins diverses agències i per a revistes de gran rellevància, com el casament del xa de Pèrsia, la mort del Dr. Gregorio Marañón...

Dins del que ès la nostra ciutat, comptem, captades per l'objectiu de la seva càmara, amb interessantíssimes imatges del tardofranquisme i de la transició a Rubí, de gran impacte, que podem disfrutar en el llibre editat pels amics de Sant Galderic.

Una pàgina del llibre amb una foto de gran càrrega simbólica

De fet, l'arxiu d'en Roset és immens (350.000 negatius i 150.000 objectes fotogràfics) i al volum, que ha estat possible editar mercès a una campanya de micromecenatge, només hi ha una petita part de la gran obra d'aquest fotògraf.

Pel que fa a la nostra història recent les imatges són de gran impacte visual i reflecteixen el pas del franquisme a una nova societat. Recalquem que poques ciutats del nostre país tenen la sort de comptar amb un geni de la fotografia que hagi captat moments crucials d'aquest pas, a través del món quotidià, dels personatges, de les accions...

Felicitats, amic Josep Maria Roset, i gràcies per la teva obra.


dissabte, 27 de setembre de 2014

Cal protegir i recuperar les nostres masies

És obvi que, entre el conjunt d'elements patrimonials de Rubí, cal protegir també i de manera especial les nostres masies, com a elements ancestrals que forman part del nostre paisatge rural i de la nostra identitat. A tal respecte, l'Ajuntament de Rubí ha redactat un pla especial de masies en sòl no urbanitzable.

Can Calopa el 2010, on ja mostrava el seu estat lamentable.

No obstant, aquest document, que està pendent d'aprovació, ha rebut crítiques per part de la formació política independent Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR), que consideren que és molt millorable. Així, volen actuacions concretes a masies com can Barceló (de fet, desapareguda), can Ramoneda, la masoveria de Sant Muç i can Roig (en estat molt degradat). També manifesten que masies pràcticament enrunades actualment com can Canyadell, can Guilera, can Riquer i can Pòlit, haurien d'estar incloses en el pla, al mateix nivell que can Calopa o can Roig. A més, reivindiquen la recuperació de l'ús agrari de moltes d'aquestes masies, aspecte que no està el suficientment contemplat en el pla municipal.

Això és l'únic que resta de la masia de can Pòlit, el 2014

Indiscutiblement, les masies de Rubí formen part del nostre llegat cultural més preuat i cal que el pla tiri endavant, però amb el consens ciutadà i de totes les formacions polítiques de Rubí. No hem de deixar que masies que formen part de la nostra història, on han viscut persones que han treballat la terra i han contribuit a forjar la nostra història rural, basada en l'esforç quotidià i la vinculació a la terra, es degradin i es transformin en runes. Algunes han sobreviscut mitjançant la seva reconversió en restaurants, o perquè continuen com a cases particulars, però altres semblen condemnades a una mort lenta i inexorable si no fem res entre administració i ciutadania.

La masia de can Roig també presenta un aspecte lamentable.



diumenge, 21 de setembre de 2014


L'ermita de Sant Muç, de mica en mica, recupera el seu esplendor i la seva dignitat

Els amants del patrimoni cultural de Rubí tenim motius per estar contents aquests dies: s'ha engegat la tercera fase de les obres de restauració i, per tant, de dignificació de la nostra ermita de sant Muç. Els treballs van començar el dia 15 i consisteixen en l'arranjament de la teulada de l'edifici. Està previst que aquestes obres d'allarguin fins desembre.

Foto de  RubíTV
Hem dit tercera fase, perquè se n'han fet ja dues. A la primera es va realitzar un micripilotatge per fonamentar les parets, i a la segona, es va col·locar una gran anella metàl·lica protectora al voltant de l'ermita per evitar el seu esfonsament.

El projecte és d'Enric Xercavins (soci nostre, per cert) i Miquel Gaju, i compta també amb la col·laboració de M. Àngels Jorba, persona molt vinculada a la Fundació del Museu de Rubí.

L'ermita de sant Muç és propietat del Bisbat de Terrassa, però les obres han estat finançades mercés a les aportacions de la parróquia de Sant Pere de Rubí, de l'Associació de Veïns de Sant Muç, i per devots i feligresos de l'ermita. L'Ajuntament ha col·laborat amb l'atorgament de la llicència d'obres.


Foto Joaquim Gracia

Diverses entitats culturals de Rubí, com l'Esbart Dansaire i el Foment de la Sardana, també han promogut aquestes obres mitjançant la recaptació de fons a través d'actuacions musicals en favor de l'ermita.

Encara manca una darrera i última fase: la restauració de les pintures i altres elements de l'interior del temple. Recordem que no fa molt temps es va començar a treballar en aquest aspecte.

Pintures de l'interior, segle XVIII, Font: Ajuntament de Rubí

Així, de mica en mica, mitjançant la col·laboració de les entitats i la parròquia de Sant Pere a través de col·lectes, aquest element patrimonial tan important per a la nostra història i també per la nostra cultura popular va ressuscitant de l'oblit i va adquirint la dignitat que es mereix.

dijous, 18 de setembre de 2014

75è Aniversari de la fi de la guerra civil a Rubí.

El 25 de gener de 1939, Rubí va caure en mans de l’exèrcit feixista comandat pel general Francisco Franco. El poble no va presentar gairebé resistència a les tropes ‘nacionals’, excepte alguns intercanvis de trets que van provocar tres o quatre víctimes mortals pel bàndol republicà i alguns obusos per atemorir la població i les tropes republicanes, que fugien en desbandada cap a l’exili.

Aquest és el tema central de l’article de l’historiador local Eduard Puigventós, que recull el Butlletí del Grup de Coŀlaboradors del Museu de Rubí-Centre d’Estudis Rubinencs (GCMR-CER) en la publicació del mes de juny. “He intentat fer un relat el més fefaent possible del què va passar durant aquells dies a Rubí”, explica Puigventós, que recull alguns testimonis orals amb qui va poder parlar fa alguns anys.

La publicació, dedicada en aquest número a la fi de la Guerra Civil, també incorpora un altre article molt interessant, en aquest cas de l’historiador rubinenc Ramon Batalla que parla d’un dels majors drames de la història del país: l’exili.

Batalla segueix la història d’11 rubinencs que, significats amb la causa republicana, van haver d’abandonar Catalunya i van anar a parar, com tants altres catalans, a Mèxic. Batalla aprofundeix en com aquestes persones intenten refer la seva vida en un nou país i com finalment alguns d’ells acaben decidint el retorn a Catalunya durant els anys 60. 

Per últim, també es recull un article sobre les restes romanes d’època republicana al voltant de la masia de Can Ramoneda. El Butlletí, que s’ha publicat amb el suport de l’Ajuntament. Es va presentar  al Castell de Rubí.


Una noticia que me parece muy interesante  para compartirla

http://www.diariderubi.com/noticia.php?i=1139

A la venta en el Racó del Llibre, Botiga de Rubí y otras librerias

dimarts, 16 de setembre de 2014

Es prepara la propera Caminada Nocturna

La propera caminada nocturna, "La Nocturna" està escalfant motors. Una de les activitats més multitudinàries a Rubí quant a participació ciutadana és el resultat de la unió de l'esforç de moltes entitats , entre elles el Grup de Col·laboradors del Museu i el Centre d'Estudis. Moltes altres, especialment, l'Escola de Sardanes Flor de Neu, el Centre Excursionista de Rubí, Rubí d'Arrel o CEPNA, que porten el pes de l'organització, constribeuixen a fer de la Caminada un event únic a Catalunya. No creiem que en cap lloc del nostre país s'organitzi una excursió, ni diurna ni nocturna, amb la varietat de punts d'interès amb què la nostra de Rubí ofereix als participants.


I no només això. Cal destacar-ne també la vessant solidària de l'activitat. Cada any es destina part de la quota d'inscripció a una entitat rubinenca que vetlla pels desfavorits. En el cas d'enguany serà el "Centre Compartir El Pinar", que pertany als Germans Maristes i que treballa amb infants i adolescents en situació de risc social al barri del Pinar.

S'ha recalcat per part de la comissió organitzadora que no es sobrepassi la quantitat de 700 participants, per raons de seguretat i de qualitat de la caminada. Per tant, els inscrits portaran un dorsal identificatiu a fi d'evitar la presència de gent que no ha fet efectiva la quota.

Pel que fa al Grup de Col·laboradors aquesta vegada la nostra aportació serà explica les runes de l'antiga masia de Can Pòlit, a càrrec del nostre soci Pere Bel.

Només serà un punt d'interès, a diferència d'anys anteriors. Ens hagués agradat també fer-nos càrrec de l'explicació d'un element arqueològic molt important i que està present a un dels tres itineraris d'aquest any: la torre d'origen romà de les Martines, però la polìtica que s'ha adoptat és un punt per entitat per així donar cabuda a totes les que fan possible l'èxit de l'activitat, potser la més important de la tardor rubinencs (llevat de la festa de Sant Galderic, clar està!).

Els itineraris de la Nocturna de 2014





dimarts, 9 de setembre de 2014

Les festes populars i la nostra història: l'exemple de Sant Roc

Aquest cap de setmana han tingut lloc a Rubí les festes de Sant Roc.

Un cop més la cultural popular ha estat la gran protagonista als carrers més cèntrics de la nostra població. Castellers, gegants, dimonis, grallers, la xerricada popular.... tots han tingut el seu lloc en aquesta festa que des de fa un grapat d'anys s'ha recuperat amb força, mercés sobretot a la profitosa feina de la Taula de Cultura Popular i Tradicional.

Castellers. Foto Jordi Font Altés.

A més, en aquesta edició ha aparegut un singular personatge: l'Hereu de Can Guilera, documentat al segle XVIII, que ha fet de nexe d'unió entre els diferents actes festius.

Com també en altres activitats culturals, com la diada de Sant Jordi, un element humà procedent del nostre llegat cultural, ha donat un cert caliu al fil discursiu de les festes.

És un fet molt nou el d'incloure aquest afegitó de caire històric, i ens congratula, ja que mostra com la cultura popular de carrer està estretament lligada a les arrels històriques, es a dir, com les nostres arrels es fan presents en l'acte festiu. No es pot entendre una cultura viva, actual, sense els seus precedents, i per això, cal dir-ho, cal un acte d'investigació, de preguntar-se prèviament: quin element seleccionem?, què pot donar lluïment a la festa i que tingui un caràcter històric, de pertinença? I aquí entren en joc les nostres entitats, així com els historiadors i les institucions dedicades a l'estudi de les nostres arrels, aquelles que ara, en ocasió de la festa, es volen mostrar, encara que en petites dosis.

Es tracta, doncs, d'una iniciativa que considerem positiva i una voluntat per part de la Taula de Cultura Popular i Tradicional de voler preservar aquest llegat que, en certa manera, ens fa partíceps d'una història que ens uneix.




dimecres, 3 de setembre de 2014

Més panells informatius?

A finals de l'any passat, l'Ajuntament de Rubí, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, va instal·lar una vintena de panells informatius al costat de diversos elements de patrimoni cultural de la ciutat.

En cada panell hi ha una informació bastant exhaustiva i generalment ben documentada sobre què és cadascun d'aquests elements. També es pot llegir en diversos idiomes mercés a un codi QR.

Un representant de l'Ajuntament i un altre de la Diputació

Hem copsat una notícia a la televisió local on es diu que molt probablement el nostre consistori augmentarà el nombre d'aquestes panells. Aixó ha general una sèrie de protestes entre els lectors de la notícia on, en general, s'argumentava que potser hagués estat millor destinar més recursos a obres de manteniment de Rubí, com, per exemple, el desbroçament de moltes voreres.

Pensem que la iniciativa ha estat positiva, si bé, com tristament sol passar als últims anys, s'ha fet sense cap mena de consulta ni tan sols comunicació a entitats com la nostra, que ens dediquem a l'estudi de la història i el patrimoni.

Senyalització a l'ermita de Sant Muç

Potser entre tots haguéssim calibrat millor l'extensió i el format d'aquesta iniciativa. Per exemple, quan a disseny i materials (cerca d'empreses econòmiques), redacció de textos (que hauríem proporcionat nosaltres mateixos...), o la mateixa distribució dels panells.

Així, pensem que, pel que fa al patrimoni rural, s'ha descuidat bastant el tema de la senyalització. Si bé s'ha practicat a l'ermita de Sant Muç, Ca n'Oriol o el pont de Can Claverí, moltes masies d'interès i altres elements presents al camp de Rubí, podrien haver comptat amb algun tipus d'indicació, i no hagués fet falta una gran despesa, Simplement, per exemple, indicar que cert camí mena a una masia determinada (com és el cas del de can Roig... per posar un exemple entre molts d'altres).

Col·laboració de l'Ajuntament amb les entitats! Ho venim demanant sempre.... fa falta ara que ens escoltin.


dimecres, 27 d’agost de 2014

La col·lecció de monedes del Museu de Rubí

El Museu de Rubí comptava amb una bona col·lecció de monedes antigues i medievals.

Aquesta es va formar a conseqüència de la creació d'aquesta institució el 1924. Hi ha una primera publicació de la llista de peces que la constituïa al setmanari local "Endavant", del 29 de juny de 1927. Cal dir que eren molt poques les localitats que disposessin, no tan sols d'un museu local, sinó d'una col·lecció de monedes tan interessant com la nostra.

No obstant,  el 1939, en arribar les tropes franquistes a la nostra població, la col·lecció fou robada aprofitant el caos d'aquells dies. Actuaren amb tanta precipitació que els monedes, embolicades en un paper de diari, foren extraviades en part, ja que moltes caigueren al terra i a les escales de la masia de ca n'Oriol, on eren guardades les peces del Museu de manera provisional.

Denari ibèric de Kesse (Tarragona)

Durant la postguerra es va formar una altra col·lecció, molt més petita, i no tan important com la primera, de manera que l'actual està formada per les antigues monedes d'abans de la guerra juntament amb les donades al museu amb posterioritat.

La referència més important d'aquesta antiga col·lecció està als apunts de l'historiador local Josep Serra. Les monedes procedien de llocs arqueològics de Rubí o bé eren fruit de donacions de rubinencs.

Dracma d'Empúries.

Cal destacar-ne diverses monedes ibèriques i romanes (denaris, asos, sextercis, dupondis...) que abracen des del s. II aC fins als finals de l'imperi, al s. V dC., més algunes, molt poques d'època medieval.

A la col·lecció actual del Museu també tobem moltes peces dels segles XIX i XX procedents de diversos països del món.




dimecres, 20 d’agost de 2014

Com va nèixer el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí

El Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí va nèixer oficialment el 1980, però ja feia anys que es gestava en les ments de persones com Francesc Margenat o Pere Roura, vocals del patronat del Museu-Biblioteca de Rubí.

La idea era divulgar els fons del Museu entre la població i captar gent que vulgués col·laborar en la investigació de la història de Rubí i en la preservació del patrimoni en una època, la transició, en la qual moltes entitats varen nèixer aprofitant les noves llibertats. La cultura ja no havia de pertànyer a una petita elit, sinó que devia estendre's a tota la població, molta de la qual, per cert, d'origen immigrant.

Bé, doncs F. Margenat i P. Roura, ajudats per altres persones interessades en aquests objectius, com Màrius Casanovas, Pere Bel i F. Xavier Arís, varen organitzar aquell any l'exposició i la conferència "Rubí, 2200 anys d'antiguitat", que fou el punt de partida de l'esclat d'activitats que conformaria la trajectòria del Grup.

Es va començar a redactar un reglament, ja que la nova entitat era una secció autònoma del patronat del Museu, i no es legalitzaria definitivament fins 1993. El lloc de reunions, els matins dels diumenges, era la saleta on s'ubica encara ara l'Arxiu Parroquial, a l'últim pis de l'edifici de la rectoria de Sant Pere (cal tenir en compte que el president del Museu-Biblioteca és sempre el rector de la parròquia).

Excavacions a l'antic castell de Rubí, prop de Sant Genís

En aquests reunions es programaven activitats, moltes relacionades amb el salvament arqueològic, en una època en que encara no hi havia la moderna legislació al respecte. Hem de ressenyar especialment les excavacions al turonet on s'ubicava l'antic castell de Rubí, el mateix 1980.

En aquestes activitats, anaven venint noves persones, moltes d'elles joves, que s'interssaven pels nostres objectius, i varen configurar ja una incipient massa social.

El 1981 va aparèixer el primer número del Butlletí, publicació de petit format, trimestral. òrgan d'expressió del Grup i també lloc on es recollien les investigacions sobre història local per part dels socis de l'entitat, i també per persones alienes, però versades en la matèria (així, en el primer número trobem un article del prestigiós arqueòleg Josep Barberà)

I també destaquem la primera exposició muntada: una dedicada a l'epigrafia romana de Rubí, amb audiovisual inclós, al segon pis de l'antic edifici de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, ara enderrocat. A ran d'aquesta mostra, l'Ajuntament ens va concedir l'ús d'aquest espai per desenvolupar les nostres activitats.


Edifici on trobava el Museu i el local del Grup, anys 80.

Una altra de les accions era obrir el Museu de Rubí, que es trobava en aquest mateix edifici, i mostrar a hores determinades, els fons museístics a les persones que el volien visitar. Malauradament, com ja hem repetit en altres ocasions, va ser tancat el 1982 per problems d'infrastructura.

Des d'aquells primers anys, que ara rememorem amb la lògica nostàlgia, hem anat creixent i superant infinitat de problemes, però sempre hem tingut a la ment la reobertura del Museu de Rubí.